Els experts (Castells, Tapscott, Suárez Arroyo, etc) fa temps que diuen que estem vivint de manera privilegiada un canvi de paradigma social: el pas de la societat industrial a la societat digital, la societat basada en el coneixement, la societat basada en l’ús de les tecnologies de la informació i comunicació, les TIC.

En qualsevol canvi de paradigma social les “regles del joc” es modifiquen completament; per exemple, són evidents els canvis en les organitzacions que van provocar la transició entre la societat agrària i la societat industrial. Ara estem vivint uns nous canvis profunds: el ràpid pas de la societat industrial a la societat del coneixement

Aquestes noves regles del joc provoquen que, per exemple, ja no sigui tan necessari tenir una formació en el treball orientada per disciplines; ara el que té més sentit és una formació multidisciplinària, diversificada, flexible i contínua. Cal tenir en compte que els canvis són tan ràpids que molt probablement els nostres joves acabaran fent unes professions que actualment desconeixem totalment.

En la distribució de la informació, fins ara l’esforç es destinava a trobar la informació: això ha canviat radicalment. Obtenir informació ara és molt senzill, la complexitat rau a obtenir coneixement a partir d’aquesta informació. A més, la tendència és compartir el coneixement, el coneixement és global, compartit i transferit entre tothom. Fins i tot hi ha qui parla de la filosofia del sharisme.

Un altre dels canvis és l’educació que hem rebut fins ara, enfocada a tenir-ho tot controlat, a no assumir riscos. Però ara la situació és tot el contrari, la incertesa forma part dels fonaments de la nova societat del coneixement, per tant cal improvisar contínuament, el risc existeix, i existirà, sempre, per tant, hem d’aprendre a gestionar-lo.

Per descomptat, un dels canvis més importants és la gestió del talent. En l’entorn productiu de la societat industrial les persones són intercanviables, prescindibles; en la societat del coneixement les persones són talent, són creativitat, són coneixement… són imprescindibles.

Segons el Gran Diccionari de la Llengua Catalana el talent es defineix com:

“Especial aptitud intel·lectual, capacitat natural o adquirida per a certes coses (art, mecànica, etc.)”.

De fet, tots tenim més o menys clar aquest concepte, tot i que no sabem ben bé com definir-lo. Xavier Marcet el defineix així:

“La gestión del talento consiste en no dejar la pregunta “¿quién lo hará?”, para el final, sino para el principio, y buscar las respuestas en perfiles antes que en apellidos y entornos abiertos más que en círculos endogámicos”.

El canvi cap a la societat del coneixement està provocant que aquest sigui el millor moment de la història per a l’intercanvi d’informació, de fet, aquest bé era escàs en la societat industrial, però ara ja no és així, ara flueix a un cost pràcticament despreciable, de fet, podem arribar fins i tot a infoxicar-nos.

Les empreses, i en general les organitzacions, s’estan adonant que la seva principal força està en el seu personal, en el talent d’aquestes persones i en la densitat de talent que són capaços d’albergar amb l’objectiu últim de generar coneixement (no és per casualitat el nom d’aquest nou paradigma social). D’aquesta manera, i tal com explica Alfons Cornella:

“La próxima gran disrupción en los negocios no es tecnológica (no viene de una nueva Internet), sino organizativa: las empresas que progresarán son aquellas que transforman sus maneras de funcionar alrededor de la idea de la dinamización del talento”.

Per tant, el talent és quelcom anhelat en les organitzacions i conseqüentment, cal mimar-lo i potenciar-lo.

Així ho creu la direcció d’Aigües de Barcelona, Agbar, que està immersa en un gran projecte intern de reorganització amb l’objectiu de gestionar el talent i el coneixement intern d’aquesta gran empresa. Fa uns dies María Salamero ens ho va explicar al Centre d’Estudis Jurídics i Formació Especialitzada.

Un altre exemple el trobem en el llibre INprenedors, on s’explica la necessitat de fer aflorar el talent en les organitzacions, trencant les jerarquies, potenciant la meritocràcia, fomentant la innovació i esperonant les bones idees… aquesta és la clau de l’èxit de les organitzacions (públiques i privades) d’aquesta nova societat del coneixement; hem d’aplicar polítiques en aquest sentit quan abans millor… ja tardem!.

La presentació d’aquest llibre es farà el proper dimarts 14 de juny (aquí en teniu més informació) i en aquest acte també es farà la presentació oficial de la Xarxa d’Innovació Pública (XIP).

La XIP és una xarxa de persones que treballem a, o per a, l’Administració pública i que volem compartir el nostre coneixement i ampliar-lo, volem aprendre plegats de la nostra experiència, i de la dels altres, i implicar la resta d’actors públics (ciutadania, empreses, etc.) amb l’objectiu de millorar, i fer més eficient, l’acció pública que fa l’Administració. Així mateix, volem encomanar a la resta de personal les nostres ganes d’irradiar idees, propostes i energia per al canvi al sector públic de cara a millorar-lo i reforçar-lo.

I com ho fem? Aprofitant la dinàmica de les xarxes socials per donar sortida al nostre talent, per connectar el talent intern i extern que tenen les persones implicades en l’Administració pública, el seu veritable tresor…